‘Trobada amb els acordionistes del Pirineu 2014’ és l’esdeveniment on em va convidar la Cati Plana quan celebràvem el Trek er es Uut aquí als Paisos Baixos. D’asistir a aquesta trobada no me’n vaig penedir en cap moment: Quin poble més fantàstic, quina música més bella! Tothom hi participava i un munt de músics de la regió hi estaven convidats.
Des que al 1997 em vaig convertir en l’orgullós propietari d’un acordió, vaig decidir anar a la busca de companys amb la mateixa afició. Aquí, al meu país, vaig descobrir esdeveniments que ja des d’un principi em van entusiasmar: els tallers de la fundació de Música Folcrórica Holandesa, Trek er es Uut, les jornades de portes obertes a Hindelopen en Enkhuizen... masses per nomenar-los tots!
La trobada d’Arsèguel és però, sens dubte, la millor de totes. “Vull tornar” va ser el meu primer pensament al posar els peus de tornada al meu país. L’ambient, les xerrades (moltes d’elles referents a l’independència de Catalunya) i la música em van deixar captivat. Sobretot la música, música alegre. Catalans, Bascos i Portuguesos eren les nacionalitats més abundants. I tot això sense oblidar l’escenari on succeia: Arsèguel, un poblet dels Pirineus on sembla que el temps s’hagi aturat.
El millor de la trobada van ser, sens dubte, els concerts que divendres i dissabte al vespre músics de 13 nacionalitats diferents ens van oferir. Per un preu de 12€ vam poder gaudir dissabte al vespre de, ni més ni menys, que 24 actuacions. De les 22 a les 01.15 de la nit (força tard em va semplar, però allà per aquelles terres tenen el costum de sopar molt tard). Amb una bona organització i dues noies que presentaven a cada artista (i procuraven que aquests només es dediquessin a fer música) va ser tot un èxit.
Els músics participants venien de regions i països ben diferents, des de França fins al País Basc, des de Suïssa fins a Irlanda. La majoria de les actuacions eren només curtes introduccions i sovint despres d’aquestes tenies l’oportunitat de xerrar amb els artistes i aquests d’“improvisar” amb els seus colegues.
Que els Pirineus fossin l’escenari d’aquesta trobada d’acordionistes no és casualitat. A finals del segle 19 va ser quan l’acordió diatònica va posar per primera vegada els peus a terres espanyoles (o catalanes més ben dit). En aquell moment, aquí a Holanda, aquest intrument anava perdent popularitat mentre l’acordió cromàtic en guanyava. Aquesta tendència no es va trencar fins als anys 70, moment en que l’interés per l’acordió diatònic va tornar a renéixer.
Una de les raóns per les que això va succeir va ser gràcies al famós músic Basc Kepa Junkera, quan va reemplaçar el seu acordió cromàtic pel diatònic. En la mateixa època Artur Blasco, provinent d’Arsèguel, també estava interessat en aquest intrument i a l’any 1976 va fundar l’ associació “Arsèguel i els acordionistes del Pirineu”, organitzant també aquell any la primera trobada.
Avui dia l’Artur Blasco és encara l’home darrera la trobada d’Arsèguel. I qui ho diria que ja té 80 anys d’edat! Es veu que l’aire sa de la muntanya i l’oli d’oliva fan meravelles en aquest país! L’Artur és també el fundador del museu de l’acordió local.
No ens pensem però que tot Catalunya és fanàtica de l’acordió, aixó seria fantasia. Però si que hi ha una diferència important respecte al públic d’esdeveniments similars a Holanda: l’edat. No tan sols el públic sinó també l’edat dels músics participants és considerablement més baixa que al meu país.
Tot de nois joves de cabells curts, morenos i barbes, tan semblants entre ells que de vegades feina tenía per distingir-los! I, tot sigui dit, de tant en tant també alguna que altre bonica i entusiasta noia.
Aquí podeu veure les filmacions de les actuacions dels acordionistes que va fer la Televisió del Berguedà, més o menys en ordre d’aparició, del divendres 25 i el dissabte 26 (aquest dia va ser l’únic on es pagava entrada, 12€ ).
> Més25 - 27 de juliol 2014
A part dels concerts de pagament, hi va haver també concerts gratuïts com els que es feien al parc al costat de l’església, a la Seu d’Urgell i rodalies. Aquí una impressió.
27 juliol 2014
És tradicional finalitzar la trobada d’Arsèguel amb el concert infantil, el Concert Ball de l’Orquestra de les Colònies. Els nens i nenes d’Arsèguel i rodalies que regularment assisteixen a classes a l’Escola Folk del Pirineu fan un cercavila des del centre d’Arsèguel. Aquest cercavila arriba fins a la carpa al costat de l’esglèsia, on van presentar un concert/ball folk.
26 | 27 juliol 2014
Una de les activitats més agradables durant la Trobada d’Arsèguel són les sessions improvitzades. Aquestes tenien lloc despres del dinar (si tenies la sort de poder dinar junt amb algun dels artistes) i despres del concert de la nit.
divendres 26 i dissabte 27 de Juliol 2014
Els concerts, tant els del vespre com l’infantil, eren sens dubte el que més valia la pena, però he de confessar que, en el fons, el que més em va agradar va ser tot el que passava entre les carpes i els stands. Al parc i al costat de l’esglèsia eren els llocs favorits on tocar espontàniament a qualsevol moment del día.
Lógicament no vaig ser jo el primer holandès en participar de la Trobada. Frank Koekoek i Carola Walther ja hi havien assistit l’any 2004. Tot i llegint l’informe que en va fer en Frank Koekoek es pot concluir que ja en aquell moment la Trobada era tot un èxit.
del 30 de Juliol al 1 d’Agost del 2004
Aquí una petita impressió del fantàstic festival de música d’Arsèguel, als Pirineus. En aquest petit poble de no més de 75 habitants s’organitza per 30ª vegada el festival d’acordió diàtonic amb artistes locals i de l’estranger.